Jornada de treball d'Arqueologia de la mort
- 16-06-2010
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT.
16 de juny de 2010
Sessió Matí
9-9’30: Recollida de documentació.
I. Arqueologia de la mort
9,30-10’30: “Arqueologia de la mort”. Teresa Chapa Brunet. Catedràtica de Prehistòria Universidad Complutense de Madrid.
Presenta: Helena Bonet Rosado. Directora del Museu de Prehistòria de València.
Resum
Les restes funeràries han constituït tradicionalment una ferramenta fonamental per a la definició social, espacial i cronològica de les societats del passat. La “Nova Arqueologia” va ordenar els objectius i metodologia per al seu estudi, desenvolupant un ventall de procediments analítics i de documentació que pretenien cobrir els objectius teòrics proposats. El desenvolupament posterior de l'Arqueologia Post-Procesual en les seues múltiples manifestacions ha obert nous camins per a abordar aquest tema, centrats especialment en aspectes ideològics i en com estos s'aprecien a través del comportament davant de la mort. En l'actualitat, la pràctica arqueològica ha aconseguit un alt nivell metodològic que permet ampliar les perspectives d'estudi d'aquestos contextos, encara que també ha d'afrontar nous problemes derivats de les actituds actuals davant de la gestió de les societats del passat.
10’30-11: Pausa café
II. L’estudi de les restes: malalties i rituals
11-12: “Canibalisme i Paleopatologia”. Miguel Botella. Catedràtic d’Antropologia Física. Universidad de Granada.
Presenta i modera: Ángela Pérez Fernández. Arqueòloga. Comissària de la exposició.
Resum
Les marques que es poden observar sobre els ossos, producte de manipulacions intencionals en el perimortem, servixen d'indicador del tipus de maniobra realitzada. Per això, la seua correcta classificació resulta clau per a diagnosticar la pràctica del canibalisme, que només pot ser demostrat si es complixen una sèrie de premisses bàsiques. Es mostren els distints tipus de canibalisme i es discutix el seu significat, a la llum de l'única evidència de què es disposa, que són els ossos humans. També guarden els ossos l'evidència de les malalties que van patir la gent d'èpoques passades, així com les condicions de vida i en alguns casos les circumstàncies que van rodejar la seua mort. Si bé els registres no poden ser tan complets com seria desitjable, tenen el valor que el que mostren és objectiu. Passada ja l'època de la presentació de casos mes o menys cridaners, ara la Paleopatologia cobra una dimensió nova perquè es dedica a analitzar els modes i mitjans de vida de les poblacions humanes, a través dels seus estats de salut i malaltia.
12-13: Debat
13-14: Visita a l’exposició “Restes de vida, Restes de mort”.
Sessió Vesprada
16’30-17’30: “Estudi de les cremacions”. Bibiana Agustí. Arqueòloga professional.
Presenta: Begoña Soler Mayor. Conservadora del Museu de Prehistòria de València. Comissària de l’exposició
Resum
El tractament funerari de la cremació/incineració transforma el material esquelètic de tal manera que el redueix a un petit volum de fragments mineralitzats i calcinats que es diposita al lloc sepulcral. Aquestes condicions físiques exigeixen una metodologia d’estudi específica que permeti obtenir resultats antropològics satisfactoris orientats a interpretar si es tracta de dipòsits individuals o múltiples, la seva classe d’edat, el sexe i la morfologia, així com alteracions patològiques. Des de l’arqueologia funerària ens aproximarem als mecanismes relacionats amb la combustió, la recollida de la pira funerària i les condicions de dipòsit en el lloc funerari. Finalment, a partir de l’observació de les transformacions tafonòmiques, podem comprendre algunes incidències esdevingudes des del moment del dipòsit fins la intervenció arqueològica.
III. La mort des de l’ antropologia
17’30-18’30: "Antropologia i mort: La gestió dels cadàvers". Marta Allué. Antropóloga
Presenta y modera: Joan Seguí. Director del Museu Valencià d’Etnologia
Resum
Cada societat disposa d'instruments de caràcter tècnic per gestionar l'evacuació dels cadàvers. La funció dels gestos associats (ritual) és restablir l'ordre social pertorbat mitjançant actes cerimonials que simbolitzen el trànsit i que vehiculen l'angoixa per la pèrdua i la proximitat de la mort dels supervivents. És aquest esquema aplicable a totes les cultures, a tots els temps?
18’30-19’30: Debat.
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Lugar: Saló Alfons el Magnànim.
Entrada lliure fins completar aforament, 200 places
Més inormació als tfns. 963 883 564 - 963 883 626, o al correu electrònic begonya.soler@dival.es
16 de juny de 2010
Sessió Matí
9-9’30: Recollida de documentació.
I. Arqueologia de la mort
9,30-10’30: “Arqueologia de la mort”. Teresa Chapa Brunet. Catedràtica de Prehistòria Universidad Complutense de Madrid.
Presenta: Helena Bonet Rosado. Directora del Museu de Prehistòria de València.
Resum
Les restes funeràries han constituït tradicionalment una ferramenta fonamental per a la definició social, espacial i cronològica de les societats del passat. La “Nova Arqueologia” va ordenar els objectius i metodologia per al seu estudi, desenvolupant un ventall de procediments analítics i de documentació que pretenien cobrir els objectius teòrics proposats. El desenvolupament posterior de l'Arqueologia Post-Procesual en les seues múltiples manifestacions ha obert nous camins per a abordar aquest tema, centrats especialment en aspectes ideològics i en com estos s'aprecien a través del comportament davant de la mort. En l'actualitat, la pràctica arqueològica ha aconseguit un alt nivell metodològic que permet ampliar les perspectives d'estudi d'aquestos contextos, encara que també ha d'afrontar nous problemes derivats de les actituds actuals davant de la gestió de les societats del passat.
10’30-11: Pausa café
II. L’estudi de les restes: malalties i rituals
11-12: “Canibalisme i Paleopatologia”. Miguel Botella. Catedràtic d’Antropologia Física. Universidad de Granada.
Presenta i modera: Ángela Pérez Fernández. Arqueòloga. Comissària de la exposició.
Resum
Les marques que es poden observar sobre els ossos, producte de manipulacions intencionals en el perimortem, servixen d'indicador del tipus de maniobra realitzada. Per això, la seua correcta classificació resulta clau per a diagnosticar la pràctica del canibalisme, que només pot ser demostrat si es complixen una sèrie de premisses bàsiques. Es mostren els distints tipus de canibalisme i es discutix el seu significat, a la llum de l'única evidència de què es disposa, que són els ossos humans. També guarden els ossos l'evidència de les malalties que van patir la gent d'èpoques passades, així com les condicions de vida i en alguns casos les circumstàncies que van rodejar la seua mort. Si bé els registres no poden ser tan complets com seria desitjable, tenen el valor que el que mostren és objectiu. Passada ja l'època de la presentació de casos mes o menys cridaners, ara la Paleopatologia cobra una dimensió nova perquè es dedica a analitzar els modes i mitjans de vida de les poblacions humanes, a través dels seus estats de salut i malaltia.
12-13: Debat
13-14: Visita a l’exposició “Restes de vida, Restes de mort”.
Sessió Vesprada
16’30-17’30: “Estudi de les cremacions”. Bibiana Agustí. Arqueòloga professional.
Presenta: Begoña Soler Mayor. Conservadora del Museu de Prehistòria de València. Comissària de l’exposició
Resum
El tractament funerari de la cremació/incineració transforma el material esquelètic de tal manera que el redueix a un petit volum de fragments mineralitzats i calcinats que es diposita al lloc sepulcral. Aquestes condicions físiques exigeixen una metodologia d’estudi específica que permeti obtenir resultats antropològics satisfactoris orientats a interpretar si es tracta de dipòsits individuals o múltiples, la seva classe d’edat, el sexe i la morfologia, així com alteracions patològiques. Des de l’arqueologia funerària ens aproximarem als mecanismes relacionats amb la combustió, la recollida de la pira funerària i les condicions de dipòsit en el lloc funerari. Finalment, a partir de l’observació de les transformacions tafonòmiques, podem comprendre algunes incidències esdevingudes des del moment del dipòsit fins la intervenció arqueològica.
III. La mort des de l’ antropologia
17’30-18’30: "Antropologia i mort: La gestió dels cadàvers". Marta Allué. Antropóloga
Presenta y modera: Joan Seguí. Director del Museu Valencià d’Etnologia
Resum
Cada societat disposa d'instruments de caràcter tècnic per gestionar l'evacuació dels cadàvers. La funció dels gestos associats (ritual) és restablir l'ordre social pertorbat mitjançant actes cerimonials que simbolitzen el trànsit i que vehiculen l'angoixa per la pèrdua i la proximitat de la mort dels supervivents. És aquest esquema aplicable a totes les cultures, a tots els temps?
18’30-19’30: Debat.
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Lugar: Saló Alfons el Magnànim.
Entrada lliure fins completar aforament, 200 places
Més inormació als tfns. 963 883 564 - 963 883 626, o al correu electrònic begonya.soler@dival.es
Graphic material
Cartell · Spanish 
Cartell · Valencian 
Programme · Spanish 
Programme · Valencian