L'arqueologia valenciana

La investigació arqueològica valenciana té els seus antecedents en el segle XVIII, quan els il·lustrats van emprendre les primeres excavacions i l'estudi de les col·leccions arqueològiques. No obstant això, l'inici de la Prehistòria com a ciència va tindre lloc en el segle XIX, coincidint amb el progrés de la geologia, l'acceptació de les teories sobre l'evolució de les espècies i el reconeixement de l'antic origen de la humanitat. L'obra de Juan Vilanova i Piera i la fundació de la Societat Arqueològica Valenciana va ser un precedent fonamental en l'aparició de nombroses institucions científiques que, a partir del segle xx, canalitzaran la investigació i l'impuls d'excavacions. 
La creació del Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) i el seu Museu en 1927 va suposar un punt d'inflexió en el coneixement i la difusió del patrimoni arqueològic valencià. El seu artífex, Isidro Ballester, va concebre la institució com un centre d'investigació estructurat en diverses seccions: excavacions, laboratori de restauració, biblioteca especialitzada, publicacions i museu. 
Des de la seua fundació fins a l'actualitat, el SIP realitza investigacions arqueològiques en jaciments valencians tant de la prehistòria com d'època ibèrica i romana. Gran part dels materials recuperats en aquestes excavacions s'exposen a les sales del Museu.