La teixidura en època ibèrica

Les tècniques del filat i el teixit durant l'edat del Ferro es coneixen per les restes dels productes acabats, per les eines i per les representacions figurades. Les matèries primeres eren d'origen animal (llana, cuir) i vegetal (lli, espart). 
El filat es realitzava amb un fus de mà compost per una barra de fusta i una fusaiola que mantenia l'eix del gir i la velocitat desitjada. La forma i el pes de les fusaioles varien segons el tipus de fil.
Els telers verticals de pesos es van utilitzar per a obtindre teles d'amplària variable. Els pesos agrupen els fils i donen tensió a l'ordit. El nombre i el pes estan en relació amb el tipus i la qualitat de la peça a teixir. Les plaques perforades són un tipus de teler utilitzat per a elaborar bandes. Depenent de la combinació dels fils s'obtenien dibuixos geomètrics senzills.
Amb agulles i tisores es convertien les peces de tela en vestits.

En els assentaments ibèrics valencians la labor tèxtil es va desenvolupar en l'àmbit domèstic i va ser una artesania associada al treball femení. Les teles van ser rellevants en l'economia domèstica perquè, en incrementar-ne la producció, s'obtenia excedent per a l'intercanvi.