Plaquetes. Cova del Parpalló (Gandia). Magdalenià. Paleolític superior
14.3.2
En síntesi, poden distingir-se en la Cova del Parpalló (Gandia, València) dos grans unitats temporals: una antiga, que agrupa les fases del Solutrià i una altra recent, que correspon al Magdalenià. A partir del Solutrià mitjà apareixen els primers signes estructurats amb domini dels reticulats i zoomorfs desproporcionats. En el Magdalenià desapareix la pintura i canvien les tècniques de gravat.
Amb independència del significat que tinguera per als seus creadors, l’art paleolític pot ser valorat d’acord amb la seua temàtica. En la Cova del Parpalló (Gandia, València), esta es reduïx els animals i els signes. Els primers, coincideixen amb els herbívors de major rendibilitat càrnia. Els signes indiquen la presència de regles expressives pròpies.
Amb independència del significat que tinguera per als seus creadors, l’art paleolític pot ser valorat d’acord amb la seua temàtica. En la Cova del Parpalló (Gandia, València), esta es reduïx els animals i els signes. Els primers, coincideixen amb els herbívors de major rendibilitat càrnia. Els signes indiquen la presència de regles expressives pròpies.