La casa ibèrica

La casa era l’espai on es realitzaven les activitats domèstiques, artesanals o de caràcter social que estaven en relació amb la vida familiar.  Hi ha unes característiques arquitectòniques comunes a totes les cases, encara que variaven en forma i grandària segons els poblats o el rang social dels ocupants. Així, els materials constructius són, fonamentalment la terra -en forma d’atovons o rajoles de fang i palla assecats a l’aire- i la fusta. La pedra s’utilitzava en els sòcols o bases dels murs i en llindars o escales. Els sostres consistien en una capa de terra sobre un entramat de bigues, robustos i un llit de romer o canyes. Este espai també reproduïx els equipaments domèstics más comuns de les cases: la llar, el forn domèstic, l’àrea de molienda i de teixit i la zona de magatzematge.  Completa esta sala la vaixella de taula i de rebost Dels Villares (Caudete de las Fuentes), ruscos dels poblats de la zona de Llíria i les aras de premsa del Senyal (el Villar).