Els ibers: un mosaic de pobles

Els ibers van ser els pobles que van habitar la façana oriental de la Península Ibèrica entre els segles VI i II aC. Els seus trets culturals variaven d’un territori a un altre. Els que van habitar en la zona valenciana van ser denominats per alguns viatgers i geògrafs grecollatins com a ilercavons, edetans i contestans. No obstant això, desconeixem el nom que els ibers es donaven a si mateixos perquè els seus escrits, en llengua ibèrica, no poden ser desxifrats. 
Els ibers constituïen una societat jerarquitzada, governada per un grup de rang que organitzava l’explotació del camp i controlava les relacions comercials des de ciutats fortificades. La vida quotidiana tenia lloc en poblats de grandària diversa. L’espai central de la vida familiar era la casa: allí no sols es cuinava, menjava i dormia, sinó que també es duien a terme activitats artesanals i metal·lúrgiques, i inclús cultes a avantpassats i divinitats. 
Objectes ceràmics de jaciments com Los Villares (Caudete de las Fuentes, València), La Solivella (Alcalá de Xivert, Castelló) o la Cova del Cavall (Llíria, València) il·lustren els moments més antics d’aquest període, durant els segles VII i VI aC: ara se adopten el torn terrisser i los forns de doble cambra per a coure ceràmica (reproduït en una maqueta), i es produïxen canvis socials que es traduïxen en l’aparició d’elits familiars aristocráticas vinculades al control dels recursos.