Recreació d’inhumacions en àmfora i en fossa amb coberta de tegulae

Els ritus funeraris romans posaven de manifest el seu temor al més enllà. Se celebraven vetles, seguicis fúnebres, banquets o música i danses al llarg de diversos dies. El difunt habitualment se soterrava amb un aixovar i ofrenes que podien incloure aliments, ungüents, objectes ceràmics i de vidre, adorns personals i una moneda en la boca com a pagament per al pas a l'altra vida.
Els romans practicaven tant la cremació com la inhumació, i els seus cementeris se situaven preferentment al costat de les vies d'accés a les poblacions. Les cremacions es depositaven en urnes i les inhumacions en una simple fossa, tombes de teules, àmfores, sarcòfags de fusta, pedra o plom, o en monuments funeraris. Els sepulcres eren individuals o familiars i podien tindre inscripcions al·lusives als difunts.