Diners i primeres monedes - Monedes ibèriques valencianes

Vitrina 110
Des del segle V aC els ibers van emprar com a diners lingots, objectes i retalls de plata i or, junt amb unes poques monedes gregues o púniques. Les primeres emissions peninsulars gregues (Emporion, Rhode) i més tard ibèriques (Arse), van facilitar els pagaments en el seu entorn al introduir monedes amb un pes estàndard i una qualitat metàl·lica garantida.
Arse (Sagunt) fou, en el segle IV aC, la primera ciutat ibèrica que va encunyar moneda. En el segle II aC es va estendre esta pràctica, i més de 200 ciutats de la Península Ibèrica fabricaren emissions de bronze pròpies, imprescindibles per a les transaccions quotidianes, encara que unes poques també van encunyar plata per a pagaments importants. Els tallers monetals valencians van ser Arse (Sagunt), Saitabi (Xàtiva), Kelin (Caudete de las Fuentes) i Kili (¿la Carència?).

Vitrina 110

  • Vitrina 110
  • Vitrina 110
  • Vitrina 110
  • Vitrina 110

peces

  • Ponderal. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC.
  • Guardiola. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC.
  • Làmina retallada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Làmina retallada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Làmina retallada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Làmina retallada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Lámina retallada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Làmina retallada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Làmina retallada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Cinta enrotllada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Cinta enrotllada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Dena d'argent. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Arracada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Arracada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Anell. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Anell. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Anell. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Anell. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Dena d'argent. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Làmina retallada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC.
  • Emporion. Dracma. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). 218-120 aC.
  • Kelin. Unitat. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). ¿80-72 aC?.
  • Emporion. Òbol. Cova del Cavall (Llíria, València). Segle IV aC.
  • Arse-Saguntum. Unitat. 130-72 aC.
  • Saitabi. Unitat. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). 170-133 aC.
  • Arse-Saguntum. As. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). 130-72 aC.
  • Saitabi. Meitat. Castellar de Meca (Ayora, València). Segle II aC.
  • Hispano-cartaginesa. Unitat. Castellar de Meca (Ayora, València). 221-218 aC.
  • Arse-Saguntum. Unitat. La Lloma de les Closes (Olocau, València). Segle II aC.
  • Arse-Saguntum. Dracma. Finals del segle III aC.
  • Saitabi. Doble unitat. Segle II aC.
  • Saitabi. Doble unitat. Segle II aC.
  • Arse-Saguntum. Quart. 130-72 aC.
  • Arse-Saguntum. Quart. 195-130 aC.
  • Arse-Saguntum. Quart. 195-130 aC.
  • Kili. Unitat. Segle I aC.
  • Kili. Unitat. Segle II aC.
  • Kelin. As. Segle II aC.
  • Saitabi. Unitat. Segle II aC.
  • Arse-Saguntum. Octau. 300-195 aC.
  • Arse-Saguntum. Hemióbolo. Segle IV aC.
  • Arse-Saguntum. Hemióbolo. Segle IV aC.
  • Saitabi. Quart. Fonteta Ràquia (Riba-roja de Túria, València). Segle II aC.
  • Ebusus. Octau. Segle III aC.
  • Ebusus. Quart. Segle III aC.
  • Arse-Saguntum. Dracma. 300-218 aC.
  • Arse-Saguntum. Unitat. 195-130 aC.
  • Hispano-cartaginesa. Dishekel. La Carència (Turís, València). Segle III aC.
  • Emporion. Dracma. La Carència (Turís, València). Després del 218 aC.
  • Hispano-cartaginesa. Unitat. Tossal de la Font de Sant Josep (la Vall d'Uixó, Castelló). Després del 237 aC.
  • Ponderal. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Ponderal. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Ponderal. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Ponderal. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Ponderal. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Ponderal. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Plat de balança. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Ponderal. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Làmina retallada. Los Villares (Caudete de las Fuentes, València). Segles III-II aC
  • Ponderal. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Pella d'argent. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Pella d'argent. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Pella d'argent. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Pella d'argent. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
  • Pella d'argent. La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Segle IV aC
Back to top