Restes humanes
El Museu de Prehistòria de València disposa d'una excel·lent col·lecció de restes humanes de cronologia prehistòrica i protohistòrica. Les més antigues pertanyen al llinatge neandertal, presents a jaciments com la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna), la Cova Negra (Xàtiva) o la Cova Foradada (Oliva). Les restes de Humans Anatòmicament Moderns del Paleolític superior o Cromanyons es documenten a la Cova de les Malladetes (Barx), a la Cova del Parpalló (Gandia) i a la Cova del Barranc Blanc (Ròtova). En cronologies del Neolític cardial, comptem amb les restes de la Cova de la Sarsa (Bocairent). És molt important també la col·lecció de cranis i de restes postcranials procedents de les coves d'enterrament eneolítiques, on destaquen els cranis trepanats de la Cova de la Pastora (Alcoi), o els enterraments en poblats de l'Edat del Bronze com el de la Lloma de Betxí (Paterna).
peces
Parietal d'Homo neanderthalensis (120.000 anys abans del present) incrustat en una bretxa ossífera de la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València).
Parietal esquerre d'un individu adult d'Homo neanderthalensis incrustat en bretxa fòssil. S'observa la part de l'endocrani.Primera molar inferior d'Homo neanderthalensis. Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València). Paleolític mitjà: 120000 anys ap.
Primera molar inferior esquerra (m1) d'un infant de ca. 5 anys d'Homo neanderthalensis. Presenta cinc cúspides, tres en la part bucal i dues en la lingual.Parietal d'Homo neanderthalensis. Cova Negra (Xàtiva, València). Paleolític mitjà.
Parietal dret adult (masculí). Individu Nº 1. Os conservat quasi en la seua totalitat encara que s'ha perdut la zona del vèrtex lambdàtic i petites porcions de les àrees pròximes al bregma i al pterion. Algunes zones endocranials no es conserven.Fragment de parietal d'Homo neanderthalensis. Cova Negra (Xàtiva, València). Paleolític mitjà.
Fragment de la part central d'un parietal esquerre corresponent a un individu infantil. Està format per tres fragments units entre si. Presenta dues depressions a l'ectocrani, interpretades com a marques dels ullals d'un carnívor, possiblement d'un lleopard.Incisiva d'Homo neanderthalensis. Cova Negra (Xàtiva, València). Paleolític mitjà.
Incisiva central superior dreta (I1) d'Homo neanderthalensis. Peça que ja havia completat la seua formació (corona i arrel completament formades). Presenta un alt grau de desgast. Edat de mort pròxima als 18 anys. Individu Nº 8.Primera molar superior d'Homo neanderthalensis. Cova Negra (Xàtiva, València). Paleolític mitjà.
Primera molar (M1) superior esquerra d'Homo neanderthalensis. La dent estava encara en curs d'erupció. Edat de mort al voltant dels 5 anys.Esquelet d'Homo neanderthalensis. Cova Foradada (Oliva, València). Paleolític mitjà.
Esquelet parcial d'un individu adult masculí d'Homo neanderthalensis. Es conserva la mitat superior del cos: crani, mandíbula, escàpula esquerra, clavícula esquerra, fragment de clavícula dreta, húmer esquerre (falta l'epífisi distal), ulna esquerra (falta l'epífisi proximal), radi esquerre (falta l'epífisi proximal), carps esquerres (tots a excepció del gran i trapezoide), metacarps esquerres, primeres, segones i terceres falanges i un sesamoideo de la mà esquerra, tòrax (vèrtebres i costelles), i un fragment proximal del sacre.
Alguns elements presenten fractures (ossos llargs, mandíbula, crani) i es conserven alguns elements aïllats que pertanyen a este esquelet, como ara dents inferiors, fragments de crani, fragments de vèrtebres i fragments de costella.
El crani es troba quasi complet a excepció d'una porció dreta que afecta al parietal i temporal.
Les restes es trobaven articulades i en connexió anatòmica, en decúbit lateral esquerre i es suposa que correspondrien a un soterrament, la qual cosa explica la conservació dels elements del costat esquerre.Fragment de maxil·lar d'Homo neanderthalensis. Cova Foradada (Oliva, València). Paleolític mitjà.
Fragment de maxil·lar d'Homo neanderthalensis que comprèn aproximadament el terç mitjà de l'arcada dentària dreta i els dos terços de l'esquerra, i falta quasi tot el vel del paladar ossi. Es conserven tres peces dentals, C1, P3 i M1 del costat esquerre.Occipital d'Homo sapiens. Cova de les Malladetes (Barx, València). Gravetià.
Occipital infantil d'Homo sapiens. Conserva quasi la totalitat de l'escata occipital i gran part de les sutures, que estan obertes. La meitat posterior del foramen magnum també està present, així com la regió corresponent de la part lateral o condilar de l'occipital.Crani i mandíbula d'Homo sapiens. Cova del Parpalló (Gandia, València). Solutrià inferior.
Crani i mandíbula corresponents a un individu femení d'Homo sapiens, l'edat de la mort del qual es situa al voltant dels 15 anys d'edat.Fragment de frontal d'Homo sapiens. Cova del Barranc Blanc (Ròtova, València). Paleolític superior.
Fragment d'os frontal de crani humà (Homo sapiens) que pertany un individu adult de sexe masculí. El fragment està parcialment cobert per una capa de carbonat.Crani d'Homo sapiens. Cova de la Sarsa (Bocairent, València). V-IV mil·lenni aC.
Crani humà procedent d'un enterrament. Li falta la mandíbula.Crani d'Homo sapiens amb trepanació. Cova de la Pastora (Alcoi, Alacant). Eneolític.
Fragment de frontal d'un crani d'Homo sapiens amb perforació circular o trepanació en el costat esquerre de l'escama. S'observa una condensació òssia al voltant de l'orifici, la qual cosa indica la supervivència de l'individu. A aquest individu pareix pertànyer també un fragment de malar i maxil·lar conservats.
Sexe: probablement masculí.
Edat: adult-jove (20 anys aprox.).
Patologies: trepanació amb tècnica de barrinat.Calota cranial d'Homo sapiens amb trepanació. Cova de la Pastora (Alcoi, Alacant). Eneolític.
Calota cranial: frontal, parietal esquerre i dret i fragment d'occipital, amb perforació circular o trepanació en el parietal esquerre. S'observen signes de regeneració òssia al voltant de l'orifici, la qual cosa indica la supervivència de l'individu.
Sexe: probablement masculí.
Edat: adult-jove.
Patologies: trepanació amb tècnica d'abrasió.Enterrament humà (Homo sapiens). Lloma de Betxí (Paterna, València). Edat del Bronze.
Diverses restes humanes (Homo sapiens) en posició secundària, cranials i postcranials, corresponents a un individu adult masculí i que formen part d'un enterrament. Aquest enterrament apareix associat a l'esquelet d'un gos.Enterrament humà (Homo sapiens). Lloma de Betxí (Paterna, València). Edat del Bronze.
Diverses restes humanes (Homo sapiens) en posició primària, cranials i postcranials, corresponents a un individu adult masculí i que formen part d'un enterrament.Esquelet humà infantil. Castellet de Bernabé (Llíria, València). Segle IV aC.
Esquelet humà d'un individu infantil d'uns 5-7 mesos d'edat. Conserva totes les unitats anatòmiques i els ossos de les extremitats es conserven en la seua longitud total.
Va ser inhumat en l'urna n. 1916, amb el plat m. 1919 com a tapadora i els objectes n. 1920, 1921, 1922 i 1923 com a aixovar.