Plaquetes de la Cova del Parpalló

Paleolític superior
La Cova del Parpalló de Gandia cobrix la major part del Paleolític superior del Gravetià al Magdalenià. Els quinze mil·lennis en que podem datar les 5.612 plaquetes trobades en el jaciment, proporcionen una evolució en les tècniques i els temes que, en estar referida a una seqüencia estratigràfica i industrial, permet la seriació de l'art paleolític europeu i la seua datació des de criteris diferents als merament estilístics. En la decoració de les plaquetes s’utilitzà el gravat i la pintura, tècniques que poden aparèixer combinades. El gravat es realitza amb instruments de sílex, aparentment sense un esbós previ del dibuix. La pintura, veritablement excepcional en l'art moble paleolític, mostra tant exemples de tintes planes corn de traç lineal, i usa com a colorants matèries minerals natural com les hematites i els ocres.
En síntesi, poden distingir-se al Parpalló dues grans unitats temporals: una, antiga, que agrupa les diverses fases del Solutrià, i una altra, recent, integradora dels diferents moments del Magdalenià. En les primeres etapes, les tècniques de gravat dominants són el traç simple, el traç doble i el traç múltiple, i és ja important la pintura; la figuració dels animals peca de certa desproporció i les fórmules de perspectiva són arcaiques, i els signes molt senzills. A partir del Solutrià mitjà apareixen els primers signes estructurats, amb el domini dels temes rectangulars i els reticulats; així mateix, els zoomorfs atenuen la desproporció i mostren per primera vegada una atenció pel detall intern -taques de la pell, volum-, i s'executen algunes escenes.
En l'inici del Magdalenià la pintura desapareix en els zoomorfs i canvien també les tècniques de gravat, amb l'expansió del traç simple i profund i la practica desaparició de les altres; els animals es representen sovint en perfil absolut, amb una sola pota per parell, i els signes es compliquen i combinen freqüentment en una sola plaqueta. A la fi del Magdalenià les figures arriben a certa perfecció, tant en les proporcions com en la perspectiva, i es concedix una major atenció als detalls anatòmics -boques, ulls, morros-; els signes mostren predilecció pel geometrisme i la tendència a cobrir la superfície de la plaqueta.

Vitrina 19

  • Vitrina 19
  • Vitrina 19
  • Vitrina 19
  • Vitrina 19

Vitrina 20

  • Vitrina 20

Vitrina 21

  • Vitrina 21

Vitrina 22

  • Vitrina 22

Vitrina 23

  • Vitrina 23

Vitrina 24

  • Vitrina 24

peces

Publicacions

  • La colección de plaquetas de la Cova del Parpalló (Gandia)
  • Arte paleolítico de la Cova del Parpalló: estudio de la colección de...
  • Arte paleolítico de la Cova del Parpalló: estudio de la colección de...
Back to top